 |
| Groc argelaga |
 |
| Marró sequera |
 |
| Verd herba |
 |
| Negre carbó |
 |
| Taronja posta de Sol |
dissabte, 16 d’abril del 2016
Colors
La gran majoria de fotografies que podem veure per internet solen ser de fabulosos paisatges exòtics allunyats del nostre dia a dia. Però a vagades això ens fa perdre de vista altres motius més corrents i simples com poden ser els colors.
dimecres, 16 de març del 2016
Raig verd - Fotografísica
El passat 20 de febrer vaig poder fotografiar un dels fenòmens que més m'ha impactat veure: el raig verd. Per qui no sàpiga que és un raig verd aquí va una definició curta: El raig verd és el nom que rep la formació d'una zona de color verdós a la part superior del disc solar, que pot ocorrer tant en la posta com en la sortida.
Abans de centar-mos en l'explicació pròpia de l'entrada, crec que convé explicar com s'originen els colors que veim. El Sol emet llum de color blanca (de tots els colors), però a la posta i sortida el veim vermellós. Això és perqué les particules de l'atmòsfera dispersen la llum i només ens arriba la llum de color vermell. Però, si xerram de raig verd perqué és de color verd, d'on prové aquest color? Quan el Sol va baix es forma a la part superior del disc un anell de color verd (no és de color blau perque l'atmòsfera "l'elimina"), però aquest anell només és molt prim i només visible amb telescopi.
Formació:
Abans de centar-mos en l'explicació pròpia de l'entrada, crec que convé explicar com s'originen els colors que veim. El Sol emet llum de color blanca (de tots els colors), però a la posta i sortida el veim vermellós. Això és perqué les particules de l'atmòsfera dispersen la llum i només ens arriba la llum de color vermell. Però, si xerram de raig verd perqué és de color verd, d'on prové aquest color? Quan el Sol va baix es forma a la part superior del disc un anell de color verd (no és de color blau perque l'atmòsfera "l'elimina"), però aquest anell només és molt prim i només visible amb telescopi.
 |
| Seqüència de la formació d'un raig verd |
Formació:
Hi ha diversos tipus de raigs verds però tots es formen gràcies a l'efecte dels miratges, a la formació d'imatges distorsionades degut a refraccions a les capes de diferents temperatures de l'atmòsfera. La funció del miratge és de magnificar l'anell verd de la part superior del Sol i amb aixó s'aconsegueix que es fasi apreciable. Només els raig que venen d'una zona determinada són els que es veuen afectats pel miratge, per a unes condicions atmosfèriques concretes per qué es vegi l'efecte cal que el Sol estigui en una posició determinada. El resultat és que durant un breu instant (qué és el temps en que es donen totes les condicions necessàries) veim una franja verda, un capell verd sobre el Sol. Un instant que no deixa indiferent.
( *Millor mirar a pantalla completa )
Per aprofundir més, deix la pàgina web que més m'ha agradat on expliquen el tema més en detall:
http://www-rohan.sdsu.edu/~aty/explain/simulations/simintro.html (Tipus de raigs)
http://www-rohan.sdsu.edu/~aty/mirages/mirintro.html (Explicació de miratges)
dissabte, 27 de febrer del 2016
L'Arc de Sant Martí - FotograFísica
Després del mal temps, surt el Sol i si et poses d'esquena al Sol podràs veure un arc de colors al cel que anomenam arc de Sant Martí.
L'arc de Sant Martí és forma per el mateix motiu que un prisma descompon la llum blanca que li arriba (podeu mirar la famosa caràtula de Pink Floyd). Però en aquest cas la funció del prisma la realitzen les gotes d'aigua.
Per entendre com pot ser que la llum blanca es converteixi en llum de diversos color, permeteume fer-vos una petita i ràpida classe d'òptica.
La llum de color al actuar com a ona té una longitud d'ona que és única per cada color, un raig de llum blanca és un raig de llum de tots els colors. Després tenim el que s'anomena índex de refracció (n) que indica la velocitat a la que viatja la llum en cada medi, és un valor que val com a mínim 1. I és l'índex de refracció que al ser diferent per cada longitud fa que la llum blanca es dispersi.
A la fotografia podem observar amb colors ben vius el que s'anomena arc de Sant Martí primari i amb radi més gran i colors més tènues l'arc secundari.
-Formació de l'arc primari:
La llum blanca entra dins la gota i es produeix la primera refracció on ja es comença a escampar els colors, els raigs reboten a l'interior de la gota i tornen a sortir en una segona refracció que torna a escampar els raigs.
-Formació de l'arc secundari:
Aixi com a l'arc primari la llum rebota una vegada dins la gota, per al secundari rebota dues vegades abans de sortir. En cada refracció o reflexió la llum va perdent intensitat i és per això que és veu més dèbil.
La zona entre arcs es veu més fosca i és el que s'anomena banda d'Alexandre, per el filòsof grec Alexandre d'Afrodísia.
Si observau en quin ordre surten els raigs i en quin ordre els veiem veureu que estan al revés. Això és degut a que per formar la imatge hem de saber d'on venen els raigs que ens arriben a l'ull, si projectam els raigs enrrere veim que es creuen els colors i que tenen l'ordre en que els veiem.
Com a curiositat, l'arc secundari té els colors invertits en relació a l'arc primari.
Panoràmica de dues fotografies on veim l'arc primari
complet i els extrems de l'arc secundari
L'arc de Sant Martí és forma per el mateix motiu que un prisma descompon la llum blanca que li arriba (podeu mirar la famosa caràtula de Pink Floyd). Però en aquest cas la funció del prisma la realitzen les gotes d'aigua.
Per entendre com pot ser que la llum blanca es converteixi en llum de diversos color, permeteume fer-vos una petita i ràpida classe d'òptica.
La llum de color al actuar com a ona té una longitud d'ona que és única per cada color, un raig de llum blanca és un raig de llum de tots els colors. Després tenim el que s'anomena índex de refracció (n) que indica la velocitat a la que viatja la llum en cada medi, és un valor que val com a mínim 1. I és l'índex de refracció que al ser diferent per cada longitud fa que la llum blanca es dispersi.
Detall de l'extrem de l'arc primari i secundari
on també es pot apreciar la banda d'Alexandre
A la fotografia podem observar amb colors ben vius el que s'anomena arc de Sant Martí primari i amb radi més gran i colors més tènues l'arc secundari.
-Formació de l'arc primari:
La llum blanca entra dins la gota i es produeix la primera refracció on ja es comença a escampar els colors, els raigs reboten a l'interior de la gota i tornen a sortir en una segona refracció que torna a escampar els raigs.
-Formació de l'arc secundari:
Aixi com a l'arc primari la llum rebota una vegada dins la gota, per al secundari rebota dues vegades abans de sortir. En cada refracció o reflexió la llum va perdent intensitat i és per això que és veu més dèbil.
La zona entre arcs es veu més fosca i és el que s'anomena banda d'Alexandre, per el filòsof grec Alexandre d'Afrodísia.
Notes on visualitzar millor la formació dels arcs
Com a curiositat, l'arc secundari té els colors invertits en relació a l'arc primari.
Si vols aprofundir més en el tema aquí deix dos enllaços els quals he consultat:
diumenge, 1 de novembre del 2015
Cornador ventós
Esper que aquesta entrada no sigui una flor d'estiu de novembre i tengui una certa continuitat (potser una entrada cada més) . Sino sempre podeu anar al meu perfil de Flickr o Fotonatura on segur que seré més actiu.
Després d'aquesta breu introducció entram en matèria. Com a regal d'aniversari per na Sara vàrem planejar una excursió, la pujada al Cornador Gran.
El recorregut és ben fàcil, pujar el barranc de Biniaraix fins arribar a l'indicador del "Cornador Gran" i "Mirador den Xim Quesada" on creuant un pontet de fusta comença la pujada entre càrritxs fins veure una petita edificació d'aspecte rústic i acollidor, el refugi den Xim Quesada. La pujada al cim és seguint el camí que va per darrere el refugi, també fora pèrdua. Un pic a dalt, seguint recte com si volguessis arribar a Sóller d'un gran bot arribes al mirador, des d'on tens una vista privilegiada de tot el camí que has fet des de la parada del bus fins arribar on ets.
Sort hem tengut del refugi que ens ha aportat aixopluc i un lloc on poder dinar fora vent, fret i plogudes que anaven i venien. I com qui no vol la cosa hem acabat dinant 7 persones i 2 cans.
Després de tanta literatura (com diria cert professor de mecànica clàssica) deix algunes imatges més al meu perfil de Flickr.
Sort hem tengut del refugi que ens ha aportat aixopluc i un lloc on poder dinar fora vent, fret i plogudes que anaven i venien. I com qui no vol la cosa hem acabat dinant 7 persones i 2 cans.
Després de tanta literatura (com diria cert professor de mecànica clàssica) deix algunes imatges més al meu perfil de Flickr.
diumenge, 18 d’octubre del 2015
Mitja vida
Aquest cap de setmana es celebrà l'assamblea d'AFONIB, en la qual vaig col.laborar amb la presentació d'un audiovisual amb el recull de la meva feina fotogràfica que va començara ara fa més de mitja vida. Pels qui no sou socis o no vàreu poder assistir o ho voleu tornar a veure aqui vos feix el link.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)